Fundació Privada Catalana de l'Hemofília
 
 
hemofilia.cat Castellano
 
fundació    
associació
hemofília
jornades d'actualització
infeccions
esplai
publicacions
videos ACH
psicologia
direccions - links
història Catalunya
informació legal  
Factor, nivell óptim, vida i tractament
Registre del factor administrat
Elaboració de projectes
Manual bàsic
Congrés Mundial d'Hemofília
Inseminació sense risc
Informació per assistir a les colònies
Informació per assitir a l'esquí
Programa per organitzar colònies
Hospitals que tracten hemofilia en España
Hospitals que tracten hemofília en Catalunya
Hospitals que tracten hemofília en Europa
Web Médica Acreditada. Ver más información
 
hemofília infeccions vih(sida) - vhc(hepatitis C)
vih qué cal saber? tractaments alimentació
càrrega viral hepatitis C, qué cal saber?  
Tractament antiretroviral-treatment
• Algunes nocions bàsiques per entendre i aconseguir el màxim benefici del tractament anti-VIH.

Hem cregut interessant fer un petit resum d’algunes nocions que s’han de considerar quan una persona infectada pel VIH rep tractament anti-VIH. Amb aquest criteri es pretén únicament augmentar la confiança en la medicació anti-retroviral així com evitar algunes conductes equivocades envers aquest tractament.

1. L’objectiu del tractament anti-retroviral és el d’aconseguir que la malaltia esdevingui una infecció crònica, la qual cosa es tradueix en un augment de la supervivència de la persona infectada pel VIH així com una millora substancial de la seva qualitat de vida. Per aconseguir aquest objectiu s’ha de fer una valoració acurada tant dels efectes secundaris com de la potencia dels tractaments antiretrovirals intentant que mai els efectes secundaris d’aquests serveixin per no iniciar un tractament quan el pacient realment ho necessita. Evidentment, amb 8 fàrmacs comercialitzats les possibilitats de trobar el tractament adequat per cada pacient augmenten de forma important.

2. El tractament que ha de rebre una persona infectada pel VIH ha de ser gairebé sempre combinat. No totes les combinacions possibles han estat demostrades amb estudis. Les combinancions més conegudes són aquelles que es fan amb dos medicaments que tenen com a mecanisme d’acció la inhibició de la transcriptassa inversa (AZT/ddC/ddI/d4T/3TC) i aquelles com,binacions que inclouen dos medicaments inhibidors de la transcriptassa inversa i un inhibidor de les proteasses (saquinavir/indinavir/ritonavir).

3 Alhora d’escollir quin tractament ha de rebre una persona infectada pel VIH, s’han de fer diverses consideracions. Entre aquestes estan:

- Si ha fet abans tractament contra el VIH o és la primera vegada que el reb.

- Quina és la seva situació clínica. (Si té o no la SIDA o és simplement portador d’anticossos).

- Quants T4 té.

- Quina és la seva càrrega viral.

- Si el pacient té o no té alguna altra malaltia que contraindiqui el tractament amb un determinat fàrmac. Aquest aspecte és essencialment important en determinats pacients, doncs, com ja sabem, la afecció hepàtica és una situació molt freqüent en les persones infectades pel VIH i depenent de la gavetat d’aquesta per exemple els fàrmacs que es metabolitzen pel fetge poden estar contraindicats.

- També s’ha de considerar la dificultat que tenen alguns pacients per acomplir el tractament prescrit correctament, de tal manera que és important escollir un tractament que s’adequiï al ,tipus de vida de la persona infectada per l’HIV. Evidentment això no sempre és possible i el pacient ha de conéixer pel seu metge quins són els beneficis de cada forma de tractament i què és el que suposa no prendre una determinada medicació que el seu metge consideri necessari. S’ha de valorar doncs també la possibilitat de que el pacient modifiqui els seus hàbits per aconseguir el benefici de la medicació.

Els efectes secundaris dels fàrmacs anti-retrovirals. En relació a aquest últim punt s’ha de saber que no tots els efectes secundaris dels fàrmacs anti-retrovirals obliguen a la retirada del medicament.

4. També és important saber que els fàrmacs anti-retrovirals, s’han de prendre a les dosis que els hi recomana el seu metge. Dosis inferiors a les recomanades no produeixen l’efecte anti-retroviral desitjat i, a més a més, provoquen, en alguns casos, més freqüència de resistències.

5. Hi ha fàrmacs que augmenten la seva eficàcia i que disminueixen els efectes secundaris quan es prenen d’una determinada forma. Això és especialment important amb el Ritonavir, el d4T, el ddI i l’Indinavir. (Veieu en la taula 1, la columna de relació d’aquests fàrmacs amb els menjars). El cas de l’Indinavir és especialment important, la ingesta d’abundant quantitat d’aigua disminueix la incidència de còloics al ronyó, un efecte secundari freqüent.

6. Hi ha que considerar que s’ha de tenir precaució amb certs medicaments que s’utilitzen habitualment pel tractament de malalties relacionades o no relacionades amb el VIH, quan s’estan prenent certs medicaments antiretrovirals. És el cas del Ritonavir que pot interaccionar amb altres medicaments i provocar efectes no desitjables.

Per les persones que prenen Ritonavir és important que consultin amb el seu metge cada cop que han de prendre un nou fàrmac. D’altra banda han de saber que hi ha a la seva disposició a les diferents unitats de VIH dels diferents hospitals, uns folletons que expliquen quins fàrmacs es poden prendre i quins no.

Resposable del Àrea d'informació mèdica:
Dr. Miquel Rutllant Bañeres, nomenat pel Patronat de la FPCH, número de col·legiat 4679, especialitat hematologia i hemoteràpia.

up
    Fundació Privada Catalana de l'Hemofília
Inscrita en el Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya el 22.11.91
Classificada com a Fundació benéfica del tipus assistencial
  Via Laietana, 57 1º 1ª 08003-BARCELONA. Tel: 0034/93 301 40 44 Fax: 0034/93 412 34  67 
© Copyright Fundació Privada Catalana de l´Hemofília