Fundació Privada Catalana de l'Hemofília
 
 
hemofilia.cat Castellano
 
fundació    
associació
hemofília
jornades d'actualització
infeccions
esplai
publicacions
videos ACH
psicologia
direccions - links
història Catalunya
informació legal  
Factor, nivell óptim, vida i tractament
Registre del factor administrat
Elaboració de projectes
Manual bàsic
Congrés Mundial d'Hemofília
Inseminació sense risc
Informació per assistir a les colònies
Informació per assitir a l'esquí
Programa per organitzar colònies
Hospitals que tracten hemofilia en España
Hospitals que tracten hemofília en Catalunya
Hospitals que tracten hemofília en Europa
Web Médica Acreditada. Ver más información
 
hemofília infeccions vih(sida) - vhc(hepatitis C)
vih qué cal saber? tractaments alimentació
càrrega viral hepatitis C, qué cal saber?  
Qué cal saber sobre el SIDA (vih)?

ÍNDEX:

01.- INTRODUCCIÓ

02.- QUÈ ES EL VIRUS DE LA SIDA (VIH)

03.- COM ES DETECTA EL VIRUS DE LA SIDA:
       ANTICOSSOS I CÀRREGA VIRAL

04.- COM ES TRANSMET EL VIRUS DE LA SIDA,
       COM NO ES TRANSMET I QUINES
       MESURES QUE CAL ADOPTAR PER NO CONTAGIAR ELS ALTRES

05.- COM EVOLUCIONA LA INFECCIÓ DES QUE S’ADUIREIX EL VIRUS

06.- QUINS CONTROLS MÈDICS CAL SEGUIR
       PEL FET D’ESTAR INFECTAT PEL VIRUS DE LA SIDA

07.- QUINS SÓN ELS HÀBITS DE VIDA ACONSELLABLES

08.-PER QUÈ M’ACONSELLEN UN TRACTAMENT I NO UN ALTRE

09.- CAL ADOPTAR ALGUNA PRECAUCIÓ ESPECIAL AMB ELS MEDICAMENTS?
       QUÈ PASSA SI M’OBLIDO UNA DOSI

10.- PUC SUSPENDRE EL TRACTAMENT?

11.- QUAN TEMPS DURA L’EFECTE DELS FÀRMACS ANTIRETROVIRALS

12.- ES PODEN PREVENIR LES MALALTIES OPORTUNISTES?

13.- ELS NENS INFECTATS PEL VIRUS DE LA SIDA,
       PODEN ELS NENS PRENDRE FÀRMACS ANTIRETROVIRALS?

14.- EXISTEIX UNA VACUNA EFECTIVA PER PREVENIR LA INFECCIÓ

15.- PUC TENIR FILLS SI ESTIC INFECTAT/INFECTADA PEL VIRUS

16.- QUINA ACTITUD HE DE PRENDRE DESPRÉS D’UNA PUNXADA O
       CONTAMINACIÓ ACCIDENTAL

17.- QUÈ CAL SABER QUAN S’ÉS HEMOFÍLIC I S’ESTÀ INFECTAT PEL VIRUS    

18.- 10 PUNTS CLAU EN LA INFECCIÓ PEL VIRUS DE LA SIDA

01.- INTRODUCCIÓ
Aviat es compliran dues dècades des de la descripció dels primers casos de sida. Des d’una situació de pessimisme inicial, passant per una altra, diametralment oposada, que va coincidir amb la introducció en terapèutica dels inhibidors de la proteasa, s’ha arribat a la situació actual, en què es barregen aspectes positius (augment de la supervivència, disminució de les infeccions oportunistes i dels ingressos hospitalaris...) amb altres de menys optimistes (efectes adversos dels fàrmacs, aparició de resistències). El diagnòstic de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana planteja molts interrogants, que fan referència tant a temes estrictament tècnics com a dubtes relacionats amb el “dia a dia”.

La intenció d’aquest manual no és la de substituir el metge responsable del pacient, sinó el de recapitular de forma breu i a la llum dels avenços més recents una sèrie de temes i conceptes d’interès general.

02.- QUÈ ES EL VIRUS DE LA SIDA (VIH)
El virus de la immunodeficiència humana (VIH), descobert el 1984, és un virus RNA que provoca un deteriorament progressiu del sistema immunitari (especialment destrueix els limfòcits CD4) i la seva màxima expressió clínica és l’aparició de la síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida). Els primers casos d’aquesta malaltia s’havien descrit als Estats Units uns anys abans. El 1982 i 1983 aparegueren casos de sida entre pacients hemofílics que havien rebut transfusions de sang o hemoderivats, alguns d’ells fins i tot dos anys abans, procedents de donants que, posteriorment, varen ser diagnosticats de sida.

No tos els pacients infectats pel VIH tenen sida; aquesta situació és definida per l’aparició d’una sèrie d’infeccions o d’altres malalties oportunistes que es produeixen en no funcionar correctament el sistema immunitari.

03.- COM ES DETECTA EL VIRUS DE LA SIDA: ANTICOSSOS I CÀRREGA  VIRAL
Una persona contagiada pel virus de la sida pot estar sense símptomes de la malaltia durant molts anys. En aquest període, en què el virus es replica (es reprodueix) dins els limfòcits, és possible detectar en sang l’existència d’anticossos anti-VIH (proves serològiques de detecció

ELISA- i de confirmació –western bloot-).
Malgrat això, cal recordar que durant els primers mesos transcorreguts després del contagi (en alguns casos fins a 6 mesos) el resultat d’aquestes anàlisi pot ser negatiu, ja que és possible que l’organisme no hagi desenvolupat una resposta immunològica suficientment àmplia per ser detectada (període finestra).

La determinació del nombre de còpies de RNA del VIH en plasma (càrrega viral) proporciona informació sobre l’activitat replicativa del virus i és d’inestimable ajut per valorar la resposta al tractament antiretroviral instaurat.

04.- COM ES TRANSMET EL VIRUS DE LA SIDA, COM NO ES TRANSMET I QUINES MESURES CAL ADOPTAR PER NO CONTAGIAR ELS ALTRES
La transmissió del VIH es produeix quan una quantitat suficient de virus, que està a la sang, semen, secrecions vaginals i llet materna de les persones infectades, passa a la sang a través de ferides, punxades o lesions de la pell o de la mucosa vaginal o anal.

Les tres úniques vies de transmissió són les següents:

Via sexual: Durant les relacions sexuals (homo o heterosexuals) practicades sense preservatiu. Són maniobres de risc tant la penetració anal com la vaginal, igual que el sexe oral.

Via sanguínia: Exposició accidental (punxades, cutaneomucosa); cal assenyalar que la intensitat del risc la marcarà la mida de l’inòcul i l’estat virològic del pacient ( a major càrrega viral, més risc).

Compartir fulles d’afaitar o raspall de dents: Utilitzar agulles d’acupuntura. Pràctica de tatuatges.

Compartir xeringues: agulles o altres objectes contaminats durant el consum de drogues per via parenteral.

Via maternofilial: Durant l’embaràs, el part o l’alletament.

El virus de la sida no es transmet per contacte amb saliva, suor o llàgrimes. De fet, les relacions personals habituals (escola, treball, restaurants, lavabos, transports públics, piscines...) no impliquen cap risc de transmissió.

En l’actualitat, el risc d’infecció a través de transfusions de sang, hemoderivats o trasplantament d’òrgans o teixits és pràcticament nul, gràcies al control sanitari establert legalment.

La vacuna més eficaç de què es disposa avui dia és la prevenció.
Prevenció en la transmissió sexual. Cal utilitzar el preservatiu en totes les relacions que impliquin penetració anal o vaginal i en les pràctiques oarlgenitals. Malgrat que els dos components de la parella siguin seropositius, és recomanable seguir utilitzant preservatiu, per tal d’evitar la reinfecció i la transmissió de soques de virus amb diferents patrons de resistència als fàrmacs.

Prevenció en la transmissió sanguínia a causa de compartir objectes tallants o que provoquen sagnat.

Prevenció en l’embaràs. Malgrat que la mesura de prevenció més aconsellable per a la dona seropositiva seria que no quedés embarassada, el risc de transmissió maternofilial ha disminuït sensiblement des de la introducció del tractament amb zidovudina (ha passat del 25% al 7%); diversos estudis estan valorant la disminució del risc amb la utilització de dos o tres fàrmacs antiretrovirals.
Prevenció després del part. Cal recordar el consell de no optar per la lactància materna, ja que el VIH es pot transmetre a través de la llet. up

05.- COM EVOLUCIONA LA INFECCIÓ DES QUE S’ADUIREIX EL VIRUS  DE LA SIDA  
Podem distingir quatre fases:
Fase aguda. Es produeix després del contagi. Malgrat que aquesta fase (primoinfecció) és totalment asimptomàtica fins i tot en el 7o% dels casos, després d’un període d’incubació variable (entre 2 i 4 setmanes) pot aparèixer febre, suor, erupció cutània, dolors articulars i musculars, mal de cap, malestar general, odinofàgia (mal de coll quan s’empassa) o inflamació dels ganglis (adenopaties), entre d’altres.

La determinació d’anticossos en aquesta fase pot donar un resultat negatiu (període finestra); aquesta negativitat es pot prolongar fins a 6 mesos.
Infecció asimptomàtica.

Durant aquesta fase no existeixen signes ni símptomes atribuïbles a la infecció pel VIH. Pot durar, com a mitjana, de 6 a 8 anys; en algunes persones dura més de 10 anys (“progressors lents”).

Ës important destacar que durant aquesta fase, si s’ignora l’estat de seropositivitat i no es prenen mesures preventives, es pot transmetre el virus sense saber-ho.

Infecció amb símptomes menors. Paral·lelament a la disminució dels limfòcits CD4, apareixen una sèrie de símptomes i signes inespecífics com diarrea persistent, suor nocturna, pèrdua de pes, febre, augment de mida dels ganglis i anèmia.

Infecció avnaçada (sida). Els símptomes esmentats anteriorment s’agreugen i apareixen infeccions per gèrmens oportunistes (anomenats així perquè “aprofiten” el deteriorament del sistema immunitari, objectivitat per la disminució dels limfòcits CD4):

pneumònia per Pneumocystis carinii, toxoplasmosi cerebral, tuberculosi, infeccions per citomegalovirus. També augmenta la incidència de malalties del sistema nerviós i d’alguns tumors.

06.- QUINS CONTROLS MÈDICS CAL SEGUIR PEL FET D’ESTAR INFECTAT PEL VIRUS DE LA SIDA
En l’actualitat, la infecció pel VIH ha esdevingut una malaltia crònica. La periodicitat de les visites al metge i de les anàlisis (determinació de càrrega viral, limfòcits CD4, anàlisis generals) dependrà de l’estat clínic del pacient, de les malalties que pateixi i del tractament que rebi. En fases d’estabilitat clínica i immunològica seria suficient un control cada tres mesos.

EN les dones s’aconsella un control pel ginecòleg cada 6 mesos amb la finalitat de diaghnopsticar de forma precoç una sèrie de malalties, tant víriques com neoplàsiques.

En cas de sortir de viatge, és convenient portar un informe que especifiqui l’estat actual de la malaltia, les últimes anàlisis i el tractament prescrit.

07.- QUINS SÓN ELS HÀBITS DE VIDA ACONSELLABLES  up
En general, es recomana seguir el que popularment es coneix per “vida sana”. A saber:

Exercici físic moderat. Adaptat a les limitacions de cada persona.
Dormir i descansar com a mínim entre 8 i 10 hores.

Alimentació equilibrada. El paradigma d’una bona dieta mediterrània, basada en una alimentació variada (que inclogui carn, peix, productes lactis i ous), baixa en greix i colesterol, abundant en vegetals, fruita i cereals, pobre en sucres i amb una moderada ingesta de sal i begudes alcohòliques. Per tal d’evitar l’adquisició d’infeccions oportunistes, es recomana no ingerir carn o ous crus o poc cuits, o fruites o verdures no rentades adequadament.

Higiene personal. Dutxa un cop al dia, com a mínim, utilitzant un sabó amb un pH semblant al de la pell (pH 5,5), amb la finalitat d’evitar irritacions.

Rentar i eixugar adequadament les esponges. Raspallat de dents després de cada menjada. La roba i els plats i coberts es poden rentar de forma habitual. Cal ercordar que no s’han de compartir fulles d’afaitar ni raspalls de dents.
Animals domèstics.

Cal rentar-se les mans després de tocar-los; els animals malalts s’han de portar al veterinari.
Cal deixar el tabac, l’alcohol i altres drogues. Aquestes substàncies perjudiquen el sistema immunològic i poden afavorir l’aparició de malalties cardiovasculars, respiratòries, hepàtiques i neurològiques.

08.- PER QUÈ M’ACONSELLEN UN TRACTAMENT I NO UN ALTRE
Avui dia disposem de diversos fàrmacs la combinació dels quals és útil per controlar la infecció pel VIH (taula). Els diferents grups de fàrmcas (inhibidors de la transcriptasa inversa anàlegs de nucleòsids, inhibidors de la proteasa, inhibidors no nucleòsids de la transcriptasa inversa) actuen en diferents etapes del procés de replicació del VIH per aconseguir la seva inhibició.

Factors com la situació clínica del pacient (existència de malalties infeccioses o neoplàsiques), el recompte de limfòcits CD4, la càrrega viral, els tractaments previs o la disposició anímica, influiran en l’elecció de la millor combinació possible per a cada pacient concret en cada moment concret de l’evolució de la malaltia.

Les possibles combinacions de fàrmacs són molt variades i no són intercanviables d’un pacient a un altre; en aquesta prescripció, que podríem denominar “a la carta”, cal tenir en compte també factors d’índole no estrictament mèdica, com pot ser la situacióp laboral del pacient, que li podria impedir prendre de forma correcta la medicació.

Malgrat la càrrega emocional que comporta patir aquesta infecció i l’aparició constant de notícies en els mitjans de comunicació sobre aquest tema, és important no deixar-se emportar per la publicació de resultats suposadament fantàstics de noves estratègies terapèutiques; en gairebé cap altre camp la comunitat científica internacional no està tan oberta a adoptar aquelles mesures que s’han mostrat eficaces.

El diàleg i la confiança en el metge responsable han de prevaler per damunt dels sensacionalismes.

09.- CAL ADOPTAR ALGUNA PRECAUCIÓ ESPECIAL AMB ELS MEDICAMENTS?
Ës fonamental seguir amb la màxima exactitud possible els consells del metge. Malgrat que sigin moltes pastilles, s’han de prendre segons la seva prescripció. Cal recordar que l’esforç per tenir controlat el virus val la pena.

Cal seguir les instruccions d’administració (unes s’han de prendre en dejú, altres amb les menjades, altres dissoltes en aigua, altres acompanyades d’una ingesta abundant de líquids...).

La majoria es poden conservar a temperatura ambient (15-30ºC); no s’han de deixar en llocs massa calorosos (a prop d’un radiador o xemeneia o a la guantera del cotxe) o humits (cambra de bany).

QUÈ PASSA SI M’OBLIDO UNA DOSI
Si hom s’oblida de prendre una dosi, no cal acumular-la en la següent presa, ja que això podria provocar l’aparició d’efectes secundaris no desitjats. Cal continuar amb el mateix tractament i procurar que l’oblit no es repeteixi. La mmillor manera d’evitar o retardar l’aparició de resistències és prendre la medicació tal com l’ha indicat el metge, sense oblidar cap dels fàrmacs prescrits.

10.- PUC SUSPENDRE EL TRACTAMENT?   up
Si no és per prescripció facultativa ( a causa de l’aparició de reaccions adverses greus, per exemple), el tractament no s’ha d’interrompre, i si malgrat tot s’ha de suspendre, és millor parar tots els fàrmacs de cop.

Malgrat que la càrrega viral sigui permanentment negativa, això no vol dir que s’hagio aconseguit l’eradicació (eliminació) del VIH, ja que el virus pot romandre en cèl·lules situades en l’interior dels ganglis o en el sistema nerviós central. Els cops que s’ha intentat, de forma controlada i dintre d’estudis realitzats per grups de reconeguda solvència, retirar el tractament, s’ha assistit a la reaparició del VIH en la sang dels pacients.

Tot i així, en grups molt seleccionats i en el context d’estudis controlats s’ha procedit a la suspensió temporal del tractament, amb la idea que el VIH estimulés la formació d’anticossos, tot actuant com una “autovacuna”.

11.- QUAN TEMPS DURA L’EFECTE DELS FÀRMACS ANTIRETROVIRALS
Diversos factors condicionaran la utilitat de la combinació de fàrmacs escollida. És ben conegut que un correcte compliment disminueix la possibilitat de l’aparició de resistències.

Malgrat això, l’aparició d’efectes ecundaris, la disminució dels limfòcits CD4 o un augment significatiu i mantingut de la càrrega viral pot obligar el metge a recomanar el canvi total o parcial de la pauta de tractament. En l’actualitat s’estan utilitzant les denominades teràpies de “rescat”, basades en la utilització de nous fàrmacs, en combinacions triples o quàdruples.

12.- ES PODEN PREVENIR LES MALALTIES OPORTUNISTES?
Quan la xifra de limfòcits CD4 baixa per sota d’un nivell determinat, s’ha demostrat un augment de la incidència (aparició) d’algunes infeccions (penumònia per Pneumocystis carinii, toxoplasmosi, malaltia per citomegalovirus); la utilització de determinats antibiòtics pot prevenir la seva aparició.

D’altra banda, si s’ha estat en contacte amb un pacient amb tuberculosi, s’ha de plantejar el tractament amb isoniazida, per tal d’evitar que es desenvolupi la malaltia.

A partir de cert nivell de limfòcits CD4 es recomana la vacunació contra la grip, pneumococ, tètanus i hepatitis B.

13.- ELS NENS INFECTATS PEL VIRUS DE LA SIDA, PODEN PRNDRE FÀRMACS ANTIRETROVIRALS?

De la mateixa forma que en l’adult, en el nen no s’aconsella iniciar el tractament amb un sol fàrmac.

S’han utilitzat combinacions de zidovudina (AZT) amb didanosina (ddI) i/o lamivudina (3TC). S’han publicat bons resultats en nens amb infecció pel VIHque havien rebut zidovudina /AZT), ddI i nevirapina. Recentment s’ha comercialitzat l’efavirenz.

14.- EXISTEIX UNA VACUNA EFECTIVA PER PREVENIR LA INFECCIÓ PEL VIRUS DE LA SIDA?
Per ara no existeix una vacuna eficaç. Malgrat això, hi ha diversos tipus de vacuna en un estat avançat d’investigació, que poden ser útils no sols per evitar que una persona no infectada s’infecti, sinó també per estimular el sistema immunitari per destruir les cèl·lules infectades. up 
15.- PUC TENIR FILLS SI ESTIC INFECTAT/INFECTADA PEL VIRUS DE LA SIDA?  En el supòsit d’un baró seropositiu i una dona seronegativa, existeix la possibilitat de realitzar un “rentat” de semen i procedir a inseminació artificial. Amb aquesta tècnica s’han comunicat excel·lents resultats, fins al punt que tots els nens foren seronegatius i no es produí cap contagi a la dona.

En el cas que la dona sigui seropositiva s’aconsella evitar l’embaràs, eprò si aquest es produeix i es desitja portar-lo a terme, el tractament amb zidovudina (AZT) a partir del primer trimestre de gestació, durant el part i als fills durant les primeres 6 setmanes de vida redueix el risc de contagi al 7%.

Noexisteixen dades concloents sobre els efectes que els diferents fàrmacs antiretrovirals tenen sobre el fetus a l’inici de la gestació, per la qual cosa la majoria d’especialistes aconsellen utilitzar un règim antiretroviral de màxima supressió durant el primer trimestre.

L’elecció del tractament dependrà, d’un abanda, de l’estat clínic, immunològic i virològic de la dona i, d’altra banda, de la valoració dels beneficis i dels riscos potencials.

16.- QUINA ACTITUD HE DE PRENDRE DESPRÉS D’UNA PUNXADA O CONTAMINACIÓ ACCIDENTAL
En cas de punxada, cal deixar fluir lliurement la sang durant 2-3 minuts sota l’aigua corrent, tot induint l’hemorràgia, si és necessari. Després, cal rentar la ferida amb iagua sabó i, després , aplicar alcohol de 70º o povidona iodada al 10%.

En cas d’exposició mucosa (ulls, per exemple), cal rentar bé amb aigua abundant. Tot seguit, si el facultatiu considera que ha estat una exposició de risc, és recomanable iniciar tractament antiretroviral amb tres fàrmacs (zidovudina –AZT-, lamivudina –3TC- e indinavir, per exemple), que es perllongarà, com a mínim, un mes.

17.- QUÈ CAL SABER QUAN S’ÉS HEMOFÍLIC I S’ESTÀ INFECTAT PEL  VIRUS DE LA SIDA     up
A més de totes les consideracions tractades en els punts anteriors, en el cas de transmissió pel VIH per transfusió d’hemoderivats cal descartar la transmissió d’altres virus, fonalmentalment el virus B i C de l’hepatitis. En cas de coinfecció pel virus C existeix, en alguns casos, la possibilitat de tractament amb interferó i ribavirina.

18.- 10 PUNTS CALU EN LA INFECCIÓ PEL VIRUS DE LA SIDAup
Una persona infetada pel virus de la sida pot romadre totalment asimptomàtica durant anys i transmetre el virus sense saber-ho.
La detecció dels anticossos enfront del virus de la sida pot ser negativa en els primers mesos que segueixen el contagi.

La càrrega viral (nombre de còpies del virus en elplasma) informa sobre l’estat de replicació del virus i és útil, juntament amb la detreminació dels limf`pocits CD4, per valorar la resposta al tractament.
El virus de la sida es transmet per via sanguínia, per via sexual i per via maternoinfantil.

Les relacions personals habituals (escola, treball, rstaurants, lavabos, transports públics, psicines) no impliquen cap risc de transmissió.
La vacuna més eficaç de què es disposa avui dia és la prevenció.

Malgrat això, estan en fase avançada d’investigació diversos prototips de vacuna que podrien ser útils per prevenir el contagi i evitar la progressió de la malaltia en la persona infectada.

En fases avançades de la malaltia apareixen les infeccions per gèrmens oportunistes, anomenats així perquè aprofiten el deteriorament del sistema immunitari per produir la malaltia.

Cada pacient és un cas particular. Cal pactar amb el metge el tractament a seguir i el nombre de controls a realitzar.

És molt important seguir el tractament sense oblidar una sola dosi; si axiò succeeis, no s’ha d’acumular en la següent presa i cal procurar que l’oblit no es repeteixi.

La falta de continuïtat en el tractament é sun dels factors que ajuden a l’aparició de resistències.
Amb el concurs de tècniques adequades, un baró seropositiu pot tenir fills sans sense infectar la seva parella.

TAULES

TAULA 1. FÀRMACS ANTIRETROVIRALS: presentació i dosificació.

ANÀLEGS DERIVATS DE NUCLEÒSIDS (Inhibidors NUCLEÒSIDS de la transcriptasa inversa o INTI)

ZIDOVUDINA (ZDV, AZT) Retrovir® Càpsules (100, 250, 300 mg) 250 mg dos cops dia
Zidovudina® Solució IV (10mg/ml)
Solució oral (10mg/ml)

DIDANOSINA (ddI) Videx® Comprimits (25,50,100,150mg) 200 mg dos cops dia
Sobres (167 i 250mg)

ZALCITABINA (ddC) Hivid® Comprimits (0,375 i 0,75mg) 0,75mg tres cops dia

ESTAVUDINA (d4T) Zerit® Càpsules (15,20,30,40mg) 40mg dos cops dia

LAMIVUDINA (3TC) Epivir® Comprimits (150mg) 150mg dos cops dia
Solució oral (10mg/ml)

ABACAVIR Ziagen® Comprimits (300mg) 300mg dos cops dia
Solució oral (20mg/ml)

ADEFOVIR Preveon® 60-120mg un cop dia

AZT+3TC Combivir® Comprimits (300/150mg) 300/150mg dos cops dia

INHIBIDORS NO NUCLEÒSIDS DE LA TRANSCRIPTASA INVERSA (INNTI)

NEVIRAPINA Viramune® Comprimits (200mg) 200mg, dos cops dia

DELAVIRDINA Rescriptor® Comprimits (100,200,300mg) 400mg tres cops dia

EFAVIRENZ Sustiva® Càpsules (100,200,600mg) 600mg, un cop dia

INHIBIDORS DE LA PROTEASA

INDINAVIR Crixiván® Càpsules (200,400mg) 800mg, tres cops dia

SAQUINAVIR Invirase® Càpsules (200mg) 600mg, tres cops dia

Fortovase® Càpsules (200mg) 1200mg tres cops dia

RITONAVIR Norvir® Solució oral (80mg/ml) 600mg dos cops dia

NELFINAVIR Viracept® Comprimits (250mg) 750mg, tres cops dia
Pols oral (50mg/g)

AMPRENAVIR Agenerase® Comprimits (200mg) 1200mg, dos cops dia


TAULA 2. FÀRMACS ANTIRETOVIRALS: reaccions adverses

ANÀLEGS DERIVATS DE NUCLEÒSIDS (Inhibidors NUCLEÒSIDS de la transcriptasa inversa o INTI)

ZIDOVUDINA (ZDV, AZT) Retrovir® Anèmia i/o neutropènia

Zidovudina® Itolerància gastrointestinal , cefalea, insomni, astènia
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica és una toxicitat poc freqüent,
però potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització de tots els INTI

DIDANOSINA (ddI) Videx® Pancreatitis
Neuropatia perifèrica
Nàusees
Diarrea
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització de tots els INTI

ZALCITABINA (ddC) Hivid® Neuropatia perifèrica
Estomatitis
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització de tots els INTI

ESTAVUDINA (d4T) Zerit® Neuropatia perifèrica
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització de tots els INTI

LAMIVUDINA (3TC) Epivir® Toxicitat mínima
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització de tots els INTI

ABACAVIR Ziagen® Reacció d’hipersensibilitat (pot ser fatal); febre,
exantema cutani, nàusees, vòmits, malestar o fatiga i pèrdua de la gana
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització de tots els INTI

ADEFOVIR Preveon® Nàusees, vòmits, diarrea
Acidosi tubular renal

INHIBIDORS NO NUCLEÒSIDS DE LA TRANSCRIPTASA INVERSA (INNTI)

NEVIRAPINA Viramune® Exantema cutani
Elevació de les transaminases
Hepatitis

DELAVIRDINA Rescriptor® Exantema cutani
Elevació de les transaminases
Cefalea

EFAVIRENZ Sustiva® Exantema cutani
Símtomes del sistema nerviós central: vertígens, somnolència, confusió
Agitació, al·lucinacions, eufòria
Elevació de les transaminases
Falsos positius en la prova de detecció de cannabis
Teratrogènic en primats

INHIBIDORS DE LA PROTEASA

INDINAVIR Crixiván® Litiasi renal
Intolerància gastrointestinal, nàusees
Elevació de la bilirubina (sense conseqüències)
Cefalea, astènia, visió borrosa, vertígens, exantema, gust metàl·lic
Trombocitopènia
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics en pacients amb hemofilia

SAQUINAVIR Invirase® Intolerància gastrointestinal, nàusees, diarrea
Cefalea

Elevació de les transaminases
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics en pacients amb hemofília

Fortovase® Cefalea
Intolerància gastrointestinal, nàusees, diarrea, dolor abdominal, Dispèpsia
Elevació de les transaminases
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics en pacients amb hemofília

RITONAVIR Norvir® Intolerància gastrointestinal, nàusees, vòmits, diarrea
Parestèsies (periorals i en extremitats)

Hepatitis
Astènia
Alteració del gust
Elevació de triglicèrids, transaminases, creatincinasa i àcid úric
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics en pacients amb hemofília

NELFINAVIR Viracept® Diarrea
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics en pacients amb hemofília

AMPRENAVIR Agenerase® Parestèsies, cefalea
Intolerància gastrointestinal (nàusees, vòmits, diarrea, flatulència)
Erupció cutània
Astènia

Resposable del Àrea d'informació mèdica:
Dr. Miquel Rutllant Bañeres, nomenat pel Patronat de la FPCH, número de col·legiat 4679, especialitat hematologia i hemoteràpia.

up
    Fundació Privada Catalana de l'Hemofília
Inscrita en el Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya el 22.11.91
Classificada com a Fundació benéfica del tipus assistencial
  Via Laietana, 57 1º 1ª 08003-BARCELONA. Tel: 0034/93 301 40 44 Fax: 0034/93 412 34  67 
© Copyright Fundació Privada Catalana de l´Hemofília