|
ÍNDEX:
01.- INTRODUCCIÓ
02.- QUÈ
ES EL VIRUS DE LA SIDA (VIH)
03.- COM ES
DETECTA EL VIRUS DE LA SIDA:
ANTICOSSOS
I CÀRREGA VIRAL
04.- COM ES
TRANSMET EL VIRUS DE LA SIDA,
COM NO ES
TRANSMET I QUINES
MESURES QUE
CAL ADOPTAR PER NO CONTAGIAR ELS ALTRES
05.- COM EVOLUCIONA
LA INFECCIÓ DES QUE S’ADUIREIX EL VIRUS
06.- QUINS CONTROLS
MÈDICS CAL SEGUIR
PEL FET D’ESTAR
INFECTAT PEL VIRUS DE LA SIDA
07.- QUINS SÓN
ELS HÀBITS DE VIDA ACONSELLABLES
08.-PER QUÈ
M’ACONSELLEN UN TRACTAMENT I NO UN ALTRE
09.- CAL ADOPTAR
ALGUNA PRECAUCIÓ ESPECIAL AMB ELS MEDICAMENTS?
QUÈ PASSA
SI M’OBLIDO UNA DOSI
10.- PUC SUSPENDRE
EL TRACTAMENT?
11.- QUAN TEMPS
DURA L’EFECTE DELS FÀRMACS ANTIRETROVIRALS
12.- ES PODEN
PREVENIR LES MALALTIES OPORTUNISTES?
13.- ELS NENS
INFECTATS PEL VIRUS DE LA SIDA,
PODEN ELS NENS
PRENDRE FÀRMACS ANTIRETROVIRALS?
14.- EXISTEIX
UNA VACUNA EFECTIVA PER PREVENIR LA INFECCIÓ
15.- PUC TENIR
FILLS SI ESTIC INFECTAT/INFECTADA PEL VIRUS
16.- QUINA ACTITUD
HE DE PRENDRE DESPRÉS D’UNA PUNXADA
O
CONTAMINACIÓ
ACCIDENTAL
17.- QUÈ
CAL SABER QUAN S’ÉS HEMOFÍLIC I
S’ESTÀ INFECTAT PEL VIRUS
18.- 10 PUNTS
CLAU EN LA INFECCIÓ PEL VIRUS DE LA SIDA
01.- INTRODUCCIÓ
Aviat es compliran dues dècades des de
la descripció dels primers casos de sida. Des
d’una situació de pessimisme inicial, passant
per una altra, diametralment oposada, que va coincidir
amb la introducció en terapèutica dels
inhibidors de la proteasa, s’ha arribat a la situació
actual, en què es barregen aspectes positius
(augment de la supervivència, disminució
de les infeccions oportunistes i dels ingressos hospitalaris...)
amb altres de menys optimistes (efectes adversos dels
fàrmacs, aparició de resistències).
El diagnòstic de la infecció pel virus
de la immunodeficiència humana planteja molts
interrogants, que fan referència tant a temes
estrictament tècnics com a dubtes relacionats
amb el “dia a dia”.
La intenció d’aquest manual no és
la de substituir el metge responsable del pacient, sinó
el de recapitular de forma breu i a la llum dels avenços
més recents una sèrie de temes i conceptes
d’interès general.
02.- QUÈ
ES EL VIRUS DE LA SIDA (VIH)
El virus de la immunodeficiència humana
(VIH), descobert el 1984, és un virus RNA que
provoca un deteriorament progressiu del sistema immunitari
(especialment destrueix els limfòcits CD4) i
la seva màxima expressió clínica
és l’aparició de la síndrome
d’immunodeficiència adquirida (sida). Els
primers casos d’aquesta malaltia s’havien
descrit als Estats Units uns anys abans. El 1982 i 1983
aparegueren casos de sida entre pacients hemofílics
que havien rebut transfusions de sang o hemoderivats,
alguns d’ells fins i tot dos anys abans, procedents
de donants que, posteriorment, varen ser diagnosticats
de sida.
No tos els pacients infectats pel VIH tenen sida; aquesta
situació és definida per l’aparició
d’una sèrie d’infeccions o d’altres
malalties oportunistes que es produeixen en no funcionar
correctament el sistema immunitari.
03.- COM
ES DETECTA EL VIRUS DE LA SIDA: ANTICOSSOS I CÀRREGA
VIRAL
Una persona contagiada pel virus de la sida pot estar
sense símptomes de la malaltia durant molts anys.
En aquest període, en què el virus es
replica (es reprodueix) dins els limfòcits, és
possible detectar en sang l’existència
d’anticossos anti-VIH (proves serològiques
de detecció
– ELISA-
i de confirmació –western
bloot-).
Malgrat això, cal recordar que durant els primers
mesos transcorreguts després del contagi (en
alguns casos fins a 6 mesos) el resultat d’aquestes
anàlisi pot ser negatiu, ja que és possible
que l’organisme no hagi desenvolupat una resposta
immunològica suficientment àmplia per
ser detectada (període finestra).
La determinació del nombre de còpies
de RNA del VIH en plasma (càrrega viral) proporciona
informació sobre l’activitat replicativa
del virus i és d’inestimable ajut per valorar
la resposta al tractament antiretroviral instaurat.
04.- COM
ES TRANSMET EL VIRUS DE LA SIDA, COM NO ES TRANSMET
I QUINES MESURES CAL ADOPTAR PER NO CONTAGIAR
ELS ALTRES
La transmissió del VIH es produeix quan
una quantitat suficient de virus, que està a
la sang, semen, secrecions vaginals i llet materna de
les persones infectades, passa a la sang a través
de ferides, punxades o lesions de la pell o de la mucosa
vaginal o anal.
Les tres úniques
vies de transmissió són les següents:
Via sexual: Durant
les relacions sexuals (homo o heterosexuals) practicades
sense preservatiu. Són maniobres de risc tant
la penetració anal com la vaginal, igual que
el sexe oral.
Via sanguínia:
Exposició accidental (punxades, cutaneomucosa);
cal assenyalar que la intensitat del risc la marcarà
la mida de l’inòcul i l’estat virològic
del pacient ( a major càrrega viral, més
risc).
Compartir fulles d’afaitar
o raspall de dents: Utilitzar agulles d’acupuntura.
Pràctica de tatuatges.
Compartir xeringues:
agulles o altres objectes contaminats durant el consum
de drogues per via parenteral.
Via maternofilial:
Durant l’embaràs, el part o l’alletament.
El virus de la sida no es transmet per contacte amb
saliva, suor o llàgrimes. De fet, les relacions
personals habituals (escola, treball, restaurants, lavabos,
transports públics, piscines...) no impliquen
cap risc de transmissió.
En l’actualitat, el risc d’infecció
a través de transfusions de sang, hemoderivats
o trasplantament d’òrgans o teixits és
pràcticament nul, gràcies al control sanitari
establert legalment.
La vacuna més eficaç de què es
disposa avui dia és la prevenció.
Prevenció en la transmissió sexual. Cal
utilitzar el preservatiu en totes les relacions que
impliquin penetració anal o vaginal i en les
pràctiques oarlgenitals. Malgrat que els dos
components de la parella siguin seropositius, és
recomanable seguir utilitzant preservatiu, per tal d’evitar
la reinfecció i la transmissió de soques
de virus amb diferents patrons de resistència
als fàrmacs.
Prevenció en la transmissió sanguínia
a causa de compartir objectes tallants o que provoquen
sagnat.
Prevenció en l’embaràs. Malgrat
que la mesura de prevenció més aconsellable
per a la dona seropositiva seria que no quedés
embarassada, el risc de transmissió maternofilial
ha disminuït sensiblement des de la introducció
del tractament amb zidovudina (ha passat del 25% al
7%); diversos estudis estan valorant la disminució
del risc amb la utilització de dos o tres fàrmacs
antiretrovirals.
Prevenció després del part. Cal recordar
el consell de no optar per la lactància materna,
ja que el VIH es pot transmetre a través de la
llet. 
05.- COM
EVOLUCIONA LA INFECCIÓ DES QUE S’ADUIREIX
EL VIRUS DE
LA SIDA
Podem distingir
quatre fases:
Fase aguda. Es produeix després del contagi.
Malgrat que aquesta fase (primoinfecció) és
totalment asimptomàtica fins i tot en el 7o%
dels casos, després d’un període
d’incubació variable (entre 2 i 4 setmanes)
pot aparèixer febre, suor, erupció cutània,
dolors articulars i musculars, mal de cap, malestar
general, odinofàgia (mal de coll quan s’empassa)
o inflamació dels ganglis (adenopaties), entre
d’altres.
La determinació d’anticossos en aquesta
fase pot donar un resultat negatiu (període finestra);
aquesta negativitat es pot prolongar fins a 6 mesos.
Infecció asimptomàtica.
Durant aquesta fase no existeixen signes ni símptomes
atribuïbles a la infecció pel VIH. Pot durar,
com a mitjana, de 6 a 8 anys; en algunes persones dura
més de 10 anys (“progressors lents”).
Ës important destacar que durant aquesta fase,
si s’ignora l’estat de seropositivitat i
no es prenen mesures preventives, es pot transmetre
el virus sense saber-ho.
Infecció amb símptomes menors. Paral·lelament
a la disminució dels limfòcits CD4, apareixen
una sèrie de símptomes i signes inespecífics
com diarrea persistent, suor nocturna, pèrdua
de pes, febre, augment de mida dels ganglis i anèmia.
Infecció avnaçada (sida). Els símptomes
esmentats anteriorment s’agreugen i apareixen
infeccions per gèrmens oportunistes (anomenats
així perquè “aprofiten” el
deteriorament del sistema immunitari, objectivitat per
la disminució dels limfòcits CD4):
pneumònia per Pneumocystis
carinii, toxoplasmosi
cerebral, tuberculosi,
infeccions per citomegalovirus.
També augmenta la incidència de malalties
del sistema nerviós i d’alguns tumors.
06.- QUINS
CONTROLS MÈDICS CAL SEGUIR PEL FET D’ESTAR
INFECTAT PEL VIRUS
DE LA SIDA
En l’actualitat, la infecció pel
VIH ha esdevingut una malaltia crònica. La periodicitat
de les visites al metge i de les anàlisis (determinació
de càrrega viral, limfòcits CD4, anàlisis
generals) dependrà de l’estat clínic
del pacient, de les malalties que pateixi i del tractament
que rebi. En fases d’estabilitat clínica
i immunològica seria suficient un control cada
tres mesos.
EN les dones s’aconsella un control pel ginecòleg
cada 6 mesos amb la finalitat de diaghnopsticar de forma
precoç una sèrie de malalties, tant víriques
com neoplàsiques.
En cas de sortir de viatge, és convenient portar
un informe que especifiqui l’estat actual de la
malaltia, les últimes anàlisis i el tractament
prescrit.
07.- QUINS
SÓN ELS HÀBITS DE VIDA ACONSELLABLES
En general, es recomana seguir el que popularment
es coneix per “vida sana”. A saber:
Exercici físic moderat. Adaptat a les limitacions
de cada persona.
Dormir i descansar com a mínim entre 8 i 10 hores.
Alimentació equilibrada. El paradigma d’una
bona dieta mediterrània, basada en una alimentació
variada (que inclogui carn, peix, productes lactis i
ous), baixa en greix i colesterol, abundant en vegetals,
fruita i cereals, pobre en sucres i amb una moderada
ingesta de sal i begudes alcohòliques. Per tal
d’evitar l’adquisició d’infeccions
oportunistes, es recomana no ingerir carn o ous crus
o poc cuits, o fruites o verdures no rentades adequadament.
Higiene personal. Dutxa un cop al dia, com a mínim,
utilitzant un sabó amb un pH semblant al de la
pell (pH 5,5), amb la finalitat d’evitar irritacions.
Rentar i eixugar adequadament les esponges. Raspallat
de dents després de cada menjada. La roba i els
plats i coberts es poden rentar de forma habitual. Cal
ercordar que no s’han de compartir fulles d’afaitar
ni raspalls de dents.
Animals domèstics.
Cal rentar-se les mans després de tocar-los;
els animals malalts s’han de portar al veterinari.
Cal deixar el tabac, l’alcohol i altres drogues.
Aquestes substàncies perjudiquen el sistema immunològic
i poden afavorir l’aparició de malalties
cardiovasculars, respiratòries, hepàtiques
i neurològiques.
08.- PER
QUÈ M’ACONSELLEN UN TRACTAMENT I NO UN
ALTRE
Avui dia disposem de diversos fàrmacs
la combinació dels quals és útil
per controlar la infecció pel VIH (taula). Els
diferents grups de fàrmcas (inhibidors de la
transcriptasa inversa anàlegs de nucleòsids,
inhibidors de la proteasa, inhibidors no nucleòsids
de la transcriptasa inversa) actuen en diferents etapes
del procés de replicació del VIH per aconseguir
la seva inhibició.
Factors com la situació clínica del pacient
(existència de malalties infeccioses o neoplàsiques),
el recompte de limfòcits CD4, la càrrega
viral, els tractaments previs o la disposició
anímica, influiran en l’elecció
de la millor combinació possible per a cada pacient
concret en cada moment concret de l’evolució
de la malaltia.
Les possibles combinacions de fàrmacs són
molt variades i no són intercanviables d’un
pacient a un altre; en aquesta prescripció, que
podríem denominar “a la carta”, cal
tenir en compte també factors d’índole
no estrictament mèdica, com pot ser la situacióp
laboral del pacient, que li podria impedir prendre de
forma correcta la medicació.
Malgrat la càrrega emocional que comporta patir
aquesta infecció i l’aparició constant
de notícies en els mitjans de comunicació
sobre aquest tema, és important no deixar-se
emportar per la publicació de resultats suposadament
fantàstics de noves estratègies terapèutiques;
en gairebé cap altre camp la comunitat científica
internacional no està tan oberta a adoptar aquelles
mesures que s’han mostrat eficaces.
El diàleg i la confiança en el metge responsable
han de prevaler per damunt dels sensacionalismes.
09.- CAL
ADOPTAR ALGUNA PRECAUCIÓ ESPECIAL AMB ELS MEDICAMENTS?
Ës fonamental seguir amb la màxima
exactitud possible els consells del metge. Malgrat que
sigin moltes pastilles, s’han de prendre segons
la seva prescripció. Cal recordar que l’esforç
per tenir controlat el virus val la pena.
Cal seguir les instruccions d’administració
(unes s’han de prendre en dejú, altres amb
les menjades, altres dissoltes en aigua, altres acompanyades
d’una ingesta abundant de líquids...).
La majoria es poden conservar a temperatura ambient (15-30ºC);
no s’han de deixar en llocs massa calorosos (a prop
d’un radiador o xemeneia o a la guantera del cotxe)
o humits (cambra de bany).
QUÈ PASSA SI M’OBLIDO
UNA DOSI
Si hom s’oblida de prendre una dosi, no cal
acumular-la en la següent presa, ja que això
podria provocar l’aparició d’efectes
secundaris no desitjats. Cal continuar amb el mateix tractament
i procurar que l’oblit no es repeteixi. La mmillor
manera d’evitar o retardar l’aparició
de resistències és prendre la medicació
tal com l’ha indicat el metge, sense oblidar cap
dels fàrmacs prescrits.
10.- PUC
SUSPENDRE EL TRACTAMENT?
Si no és per prescripció
facultativa ( a causa de l’aparició de
reaccions adverses greus, per exemple), el tractament
no s’ha d’interrompre, i si malgrat tot
s’ha de suspendre, és millor parar tots
els fàrmacs de cop.
Malgrat que la càrrega viral sigui permanentment
negativa, això no vol dir que s’hagio aconseguit
l’eradicació (eliminació) del VIH,
ja que el virus pot romandre en cèl·lules
situades en l’interior dels ganglis o en el sistema
nerviós central. Els cops que s’ha intentat,
de forma controlada i dintre d’estudis realitzats
per grups de reconeguda solvència, retirar el
tractament, s’ha assistit a la reaparició
del VIH en la sang dels pacients.
Tot i així, en grups molt seleccionats i en el
context d’estudis controlats s’ha procedit
a la suspensió temporal del tractament, amb la
idea que el VIH estimulés la formació
d’anticossos, tot actuant com una “autovacuna”.
11.- QUAN
TEMPS DURA L’EFECTE DELS FÀRMACS ANTIRETROVIRALS
Diversos factors condicionaran la utilitat de
la combinació de fàrmacs escollida. És
ben conegut que un correcte compliment disminueix la
possibilitat de l’aparició de resistències.
Malgrat això, l’aparició d’efectes
ecundaris, la disminució dels limfòcits
CD4 o un augment significatiu i mantingut de la càrrega
viral pot obligar el metge a recomanar el canvi total
o parcial de la pauta de tractament. En l’actualitat
s’estan utilitzant les denominades teràpies
de “rescat”, basades en la utilització
de nous fàrmacs, en combinacions triples o quàdruples.
12.- ES
PODEN PREVENIR LES MALALTIES OPORTUNISTES?
Quan la xifra de limfòcits CD4 baixa per
sota d’un nivell determinat, s’ha demostrat
un augment de la incidència (aparició) d’algunes
infeccions (penumònia per Pneumocystis carinii,
toxoplasmosi, malaltia per citomegalovirus); la utilització
de determinats antibiòtics pot prevenir la seva
aparició.
D’altra banda, si s’ha estat en contacte
amb un pacient amb tuberculosi, s’ha de plantejar
el tractament amb isoniazida, per tal d’evitar
que es desenvolupi la malaltia.
A partir de cert nivell de limfòcits CD4 es
recomana la vacunació contra la grip, pneumococ,
tètanus i hepatitis B.
13.- ELS
NENS INFECTATS PEL VIRUS DE LA SIDA, PODEN PRNDRE FÀRMACS
ANTIRETROVIRALS? De la mateixa forma que en
l’adult, en el nen no s’aconsella iniciar
el tractament amb un sol fàrmac.
S’han utilitzat combinacions de zidovudina (AZT)
amb didanosina (ddI) i/o lamivudina (3TC). S’han
publicat bons resultats en nens amb infecció
pel VIHque havien rebut zidovudina /AZT), ddI i nevirapina.
Recentment s’ha comercialitzat l’efavirenz.
14.- EXISTEIX
UNA VACUNA EFECTIVA PER PREVENIR LA INFECCIÓ
PEL VIRUS DE LA
SIDA?
Per ara no existeix una vacuna eficaç.
Malgrat això, hi ha diversos tipus de vacuna
en un estat avançat d’investigació,
que poden ser útils no sols per evitar que una
persona no infectada s’infecti, sinó també
per estimular el sistema immunitari per destruir les
cèl·lules infectades.
15.- PUC
TENIR FILLS SI ESTIC INFECTAT/INFECTADA PEL VIRUS DE
LA SIDA? En
el supòsit d’un baró seropositiu
i una dona seronegativa, existeix la possibilitat de
realitzar un “rentat” de semen i procedir
a inseminació artificial. Amb aquesta tècnica
s’han comunicat excel·lents resultats,
fins al punt que tots els nens foren seronegatius i
no es produí cap contagi a la dona.
En el cas que la dona sigui seropositiva s’aconsella
evitar l’embaràs, eprò si aquest
es produeix i es desitja portar-lo a terme, el tractament
amb zidovudina (AZT) a partir del primer trimestre de
gestació, durant el part i als fills durant les
primeres 6 setmanes de vida redueix el risc de contagi
al 7%.
Noexisteixen dades concloents sobre els efectes que
els diferents fàrmacs antiretrovirals tenen sobre
el fetus a l’inici de la gestació, per
la qual cosa la majoria d’especialistes aconsellen
utilitzar un règim antiretroviral de màxima
supressió durant el primer trimestre.
L’elecció del tractament dependrà,
d’un abanda, de l’estat clínic, immunològic
i virològic de la dona i, d’altra banda,
de la valoració dels beneficis i dels riscos
potencials.
16.- QUINA
ACTITUD HE DE PRENDRE DESPRÉS D’UNA PUNXADA
O CONTAMINACIÓ
ACCIDENTAL
En cas de punxada, cal deixar fluir lliurement
la sang durant 2-3 minuts sota l’aigua corrent,
tot induint l’hemorràgia, si és
necessari. Després, cal rentar la ferida amb
iagua sabó i, després , aplicar alcohol
de 70º o povidona iodada al 10%.
En cas d’exposició mucosa (ulls, per exemple),
cal rentar bé amb aigua abundant. Tot seguit,
si el facultatiu considera que ha estat una exposició
de risc, és recomanable iniciar tractament antiretroviral
amb tres fàrmacs (zidovudina –AZT-, lamivudina
–3TC- e indinavir, per exemple), que es perllongarà,
com a mínim, un mes.
17.- QUÈ
CAL SABER QUAN S’ÉS HEMOFÍLIC I
S’ESTÀ INFECTAT PEL VIRUS DE LA SIDA
A més de totes les consideracions tractades en
els punts anteriors, en el cas de transmissió
pel VIH per transfusió d’hemoderivats cal
descartar la transmissió d’altres virus,
fonalmentalment el virus B i C de l’hepatitis.
En cas de coinfecció pel virus C existeix, en
alguns casos, la possibilitat de tractament amb interferó
i ribavirina.
18.- 10
PUNTS CALU EN LA INFECCIÓ PEL VIRUS DE LA SIDA
Una persona infetada pel virus de la sida
pot romadre totalment asimptomàtica durant anys
i transmetre el virus sense saber-ho.
La detecció dels anticossos enfront del virus
de la sida pot ser negativa en els primers mesos que
segueixen el contagi.
La càrrega viral (nombre de còpies del
virus en elplasma) informa sobre l’estat de replicació
del virus i és útil, juntament amb la
detreminació dels limf`pocits CD4, per valorar
la resposta al tractament.
El virus de la sida es transmet per via sanguínia,
per via sexual i per via maternoinfantil.
Les relacions personals habituals (escola, treball,
rstaurants, lavabos, transports públics, psicines)
no impliquen cap risc de transmissió.
La vacuna més eficaç de què es
disposa avui dia és la prevenció.
Malgrat això, estan en fase avançada d’investigació
diversos prototips de vacuna que podrien ser útils
per prevenir el contagi i evitar la progressió
de la malaltia en la persona infectada.
En fases avançades de la malaltia apareixen les
infeccions per gèrmens oportunistes, anomenats
així perquè aprofiten el deteriorament
del sistema immunitari per produir la malaltia.
Cada pacient és un cas particular. Cal pactar
amb el metge el tractament a seguir i el nombre de controls
a realitzar.
És molt important seguir el tractament sense
oblidar una sola dosi; si axiò succeeis, no s’ha
d’acumular en la següent presa i cal procurar
que l’oblit no es repeteixi.
La falta de continuïtat en el tractament é
sun dels factors que ajuden a l’aparició
de resistències.
Amb el concurs de tècniques adequades, un baró
seropositiu pot tenir fills sans sense infectar la seva
parella.
TAULES
TAULA 1. FÀRMACS
ANTIRETROVIRALS: presentació i dosificació.
ANÀLEGS
DERIVATS DE NUCLEÒSIDS (Inhibidors NUCLEÒSIDS
de la transcriptasa inversa o INTI)
ZIDOVUDINA (ZDV, AZT)
Retrovir® Càpsules (100, 250, 300 mg) 250
mg dos cops dia
Zidovudina® Solució IV (10mg/ml)
Solució oral (10mg/ml)
DIDANOSINA (ddI)
Videx® Comprimits (25,50,100,150mg) 200 mg dos cops
dia
Sobres (167 i 250mg)
ZALCITABINA (ddC)
Hivid® Comprimits (0,375 i 0,75mg) 0,75mg tres cops
dia
ESTAVUDINA (d4T)
Zerit® Càpsules (15,20,30,40mg) 40mg dos
cops dia
LAMIVUDINA (3TC)
Epivir® Comprimits (150mg) 150mg dos cops dia
Solució oral (10mg/ml)
ABACAVIR Ziagen®
Comprimits (300mg) 300mg dos cops dia
Solució oral (20mg/ml)
ADEFOVIR Preveon®
60-120mg un cop dia
AZT+3TC Combivir®
Comprimits (300/150mg) 300/150mg dos cops dia
INHIBIDORS NO NUCLEÒSIDS
DE LA TRANSCRIPTASA INVERSA (INNTI) NEVIRAPINA
Viramune® Comprimits (200mg) 200mg, dos cops
dia
DELAVIRDINA Rescriptor®
Comprimits (100,200,300mg) 400mg tres cops dia
EFAVIRENZ Sustiva®
Càpsules (100,200,600mg) 600mg, un cop dia
INHIBIDORS DE LA PROTEASA
INDINAVIR Crixiván®
Càpsules (200,400mg) 800mg, tres cops dia
SAQUINAVIR Invirase®
Càpsules (200mg) 600mg, tres cops dia
Fortovase® Càpsules
(200mg) 1200mg tres cops dia
RITONAVIR Norvir®
Solució oral (80mg/ml) 600mg dos cops
dia
NELFINAVIR Viracept®
Comprimits (250mg) 750mg, tres cops dia
Pols oral (50mg/g)
AMPRENAVIR Agenerase®
Comprimits (200mg) 1200mg, dos cops dia
TAULA 2. FÀRMACS
ANTIRETOVIRALS: reaccions adverses
ANÀLEGS DERIVATS
DE NUCLEÒSIDS (Inhibidors NUCLEÒSIDS
de la transcriptasa inversa o INTI)
ZIDOVUDINA (ZDV, AZT)
Retrovir® Anèmia i/o neutropènia
Zidovudina® Itolerància
gastrointestinal , cefalea, insomni, astènia
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica
és una toxicitat poc freqüent,
però potencialment molt greu, que es pot produir
amb la utilització de tots els INTI
DIDANOSINA (ddI) Videx®
Pancreatitis
Neuropatia perifèrica
Nàusees
Diarrea
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica
és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització
de tots els INTI
ZALCITABINA (ddC) Hivid®
Neuropatia perifèrica
Estomatitis
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica
és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització
de tots els INTI
ESTAVUDINA (d4T) Zerit®
Neuropatia perifèrica
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica
és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització
de tots els INTI
LAMIVUDINA (3TC) Epivir®
Toxicitat mínima
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica
és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització
de tots els INTI
ABACAVIR Ziagen® Reacció
d’hipersensibilitat (pot ser fatal); febre,
exantema cutani, nàusees, vòmits, malestar
o fatiga i pèrdua de la gana
L’acidosi làctica amb esteatosi hepàtica
és una toxicitat poc freqüent, però
potencialment molt greu, que es pot produir amb la utilització
de tots els INTI
ADEFOVIR Preveon® Nàusees, vòmits,
diarrea
Acidosi tubular renal
INHIBIDORS NO NUCLEÒSIDS
DE LA TRANSCRIPTASA INVERSA (INNTI) NEVIRAPINA
Viramune® Exantema cutani
Elevació de les transaminases
Hepatitis
DELAVIRDINA Rescriptor®
Exantema cutani
Elevació de les transaminases
Cefalea
EFAVIRENZ Sustiva®
Exantema cutani
Símtomes del sistema nerviós central:
vertígens, somnolència, confusió
Agitació, al·lucinacions, eufòria
Elevació de les transaminases
Falsos positius en la prova de detecció de cannabis
Teratrogènic en primats
INHIBIDORS DE LA PROTEASA
INDINAVIR Crixiván®
Litiasi renal
Intolerància gastrointestinal, nàusees
Elevació de la bilirubina (sense conseqüències)
Cefalea, astènia, visió borrosa, vertígens,
exantema, gust metàl·lic
Trombocitopènia
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics
en pacients amb hemofilia
SAQUINAVIR Invirase®
Intolerància gastrointestinal, nàusees,
diarrea
Cefalea
Elevació de les transaminases
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics
en pacients amb hemofília
Fortovase® Cefalea
Intolerància gastrointestinal, nàusees,
diarrea, dolor abdominal, Dispèpsia
Elevació de les transaminases
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics
en pacients amb hemofília
RITONAVIR Norvir®
Intolerància gastrointestinal, nàusees,
vòmits, diarrea
Parestèsies (periorals i en extremitats)
Hepatitis
Astènia
Alteració del gust
Elevació de triglicèrids, transaminases,
creatincinasa i àcid úric
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics
en pacients amb hemofília
NELFINAVIR Viracept®
Diarrea
Hiperglucèmia
Redistribució del greix i anomalies lipídiques
Possible increment d’episodis hemorràgics
en pacients amb hemofília
AMPRENAVIR Agenerase®
Parestèsies, cefalea
Intolerància gastrointestinal (nàusees,
vòmits, diarrea, flatulència)
Erupció cutània
Astènia
Resposable del Àrea d'informació mèdica:
Dr. Miquel Rutllant Bañeres, nomenat pel Patronat de la FPCH, número de col·legiat 4679, especialitat hematologia i hemoteràpia.
|
