PLANTAR
CARA AL VIH AMB UNA BONA ALIMENTACIÓ
Ana Bonada / Mariona Gumumà
Equip Multidisciplinari en Nutrició Comunitària i Alimentació
Ens preocupem molt de la capa d'ozó, de la selva amazònica,
de la conservació de l'ecosistema marí ... però tenim
poca cura de nosaltres mateixos.
Ens preocupem molt de la qualitat de l'aire que respirem,
de no contaminar-lo ... però ens amoïnem poc pel que
mengem. La cura que tenim per la nostra alimentació
sovint és molt petita. I l'alimentació és tant important
com l'aire que respirem.
Sóm el que mengem
Tots sabem que qui menja pastanaga es posa moreno
més fàcilment, que cal prendre llet per enfortir els ossos,
que qui pren massa cafè li costa dormir ... Tot el que
ingerim es reparteix pel nostre organisme i el nodreix.
Tot el que mengem té un efecte en nosaltres, però no sempre
aquest efecte és tan evident.
L'alimentació com a teràpiaÉs
prou conegut que la major part de les malalties indueixen
canvis en l'estat nutricional, però no sempre es té en
compte que aquest afecta l'evolució de la malaltia. Els
hàbits alimentaris i l'estat nutricional són determinants
en la salut de l'individu.
El VIH provoca una debilitació important no sols del
sistema immunitari sinó també d'altres sistemes com
és el digestiu. També condiciona manifestacions com
la pèrdua de pes, la diarrea, les aftes bucals ... que
alteren la ingesta i aprofitament dels nutrients. Tot
això comporta una malnutrició.
Però també l'estat nutricional, per sí mateix, té un
efecte directe sobre la immunitat i la malaltia per
VIH. Un estat nutricional correcte pot retardar l'aparició
de símptomes i disminuir la seva intensitat.
És per aquesta raó que la persona seropositiva ha de
dedicar una atenció especial a la seva alimentació i,
fins i tot quan gaudeixi de bona salut, s'ha de preocupar
de menjar bé.
A partir d'una valoració específica (història dietètica,
antropometria, bioquímica i dades clíniques) podem conèixer
l'estat nutricional. La persona seropositiva té unes
necessitats en energia, proteïnes, minerals, vitamines
... diferents a les altres persones. Si calculem aquestes
necessitats podem començar a actuar sempre tenint en
compte les circumstàncies individuals. Un fet tan senzill
i quotidià com és la nostra alimentació es pot convertir
en una bona eina de lluita, en una teràpia tant important
com els fàrmacs!
Un exercici de plaer i salut
Alimetar-se correctament no està renyit amb el
plaer de menjar. Menjar a disgust un plat, una fruita
o qualsevol altra cosa, és un error per moltes vitamines
o minerals que ens aporti. L'alimentació s'ha d'entendre
no solament com un procés químic, biològic, ... sinó com
una possibilitat de gaudir dels sabors de les coses que
la natura ofereix.
Menjar bé no és difícil, però cal dedicar-hi temps.
S'han de crear nous hàbits alimentaris, aprendre trucs
i estratègies i saber què menjar quan un es troba malament.
Tot això ens ajudarà a lluitar contra el desànim, la
fatiga i la malaltia, contribuint a millorar el benestar
i la qualitat de vida.
Com més aviat comencem a millorar la nostra alimentació
abans començarem a sentir-nos millor. No hi ha receptes
miraculoses. Els bons plats s'han de coure a foc lent.
Tot necessita el seu temps i s'aconsegueix dia a dia.
Fem de l'alimentació
un exercici de plaer i de salut!
Resposable del Àrea d'informació mèdica:
Dr. Miquel Rutllant Bañeres, nomenat pel Patronat de la FPCH, número de col·legiat 4679, especialitat hematologia i hemoteràpia.
|
