Fundació Privada Catalana de l'Hemofília
 
 
hemofilia.cat Castellano
 
fundació    
associació
hemofília
jornades d'actualització
infeccions
esplai
publicacions
videos ACH
psicologia
direccions - links
història Catalunya
informació legal  
Factor, nivell óptim, vida i tractament
Registre del factor administrat
Elaboració de projectes
Manual bàsic
Servei de psicologia
Congrés Mundial d'Hemofília
Inseminació sense risc
Informació per assistir a les colònies
Informació per assitir a l'esquí
Programa per organitzar colònies
Hospitals que tracten hemofilia en España
Hospitals que tracten hemofília en Catalunya
Hospitals que tracten hemofília en Europa
Web Médica Acreditada. Ver más información
 
Hemofília
hemofilia tratamiento avenços en teràpia gènica
diagnòstic de portadores teràpia selecció de sexe
esports història factor, nivell òptim
factor, registre de dosi    
L'hemofília i l'esport
Dra. Marisa Cabrera
Traumatologia Hospital de Sant Joan de Déu - Barcelona
La pràctica esportiva controlada no és un factor de risc preocupant pel nen afectat d´hemofília, ara bé, s´ha de tenir molt clar que no es tracta de fabricar campions.

L´esport en aquests moments és un fenomen sòcio-polític amb un elevat rol econòmic i amb una gran pressió dels mitjans de comunicació, principalment a la població infantil.

Tots volen competir, guanyar medalles i ser famosos, per la qual cosa s´ha d´enfocar com un joc, practicant-lo sense reserves ni titulars, amb una participació de tots els nens, siguin o no hemofílics, i fomentant virtuts humanes com el companyerisme, la generositat, etc.

És més important el desenvolupament de l´aptitut física en general que l´entrenament especialitzat.

A l´hemofília, com tots sabem, les hemorràgies, tant musculars com articulars, donen lloc a l´aparició de l´atròfia, originant progressivament nous sagnats, dolor i rigideses articulars, fins a l´aparició de l´artropatia, amb la destrucció articular (artrosi) i, com a conseqüència, la invalidesa.

Un programa esportiu elaborat específicament és molt útil per a un nen afectat d´hemofília: l´enfortiment general de la musculatura permet enderrerir l´aparició de l´atròfia muscular i les hemartrosi repetitives.

Això respon a la hipòtesi segons la qual una articulació amb músculs i lligaments sòlids serà molt més estable i amb menys tendència al sagnat.

A la vida quotidiana existeixen situacions que comporten molt més risc que la pràctica de qualsevol esport. Així doncs, un nen amb una bona musculatura podrà evitar els accidents diaris i a més recuperar-se més fàcilment que un altre nen amb una musculatura més dèbil, arribant a disminuir en molts casos l´administració de factor.

És bàsic tenir en compte els objectius que volem aconseguir a l´hora de desenvolupar un programa esportiu que mostri les necessitats reals de cada nen, en relació a l´estadi i a l´evolució de la seva malaltia.

Els podríem sistematitzar en diferents punts:

1. L´exercici ha d´estar controlat directament per especialistes que coneguin per un costat l´hemofília i els seus perills i, l´esport com a tècnica de reeduació global, però també com a mitjà que pot produir alteracions per sobrecàrregues a l´aparell locomotor i molt més si ja existeixen deformitats i anquilosaments.

2. S´iniciarà l´esport d´una manera paulatina i progressiva.

3. No creiem que hi hagi limitació pel que fa a l´edat de començar a fer esport.

4. Intentar realitzar esports que, amb l´esforç més petit, movilitzin la major part de grups musculars i articulacions.

5. Evitar les sobrecàrregues, deixant un temps entre cada sessió per a la recuperació. No s´ha d´oblidar que és més important la qualitat de l´exercici que la quantitat.

6. No creiem que sigui necessari la prohibició en concret d´algUn tipus d´esport. Es recomanarà, com es recomana a la resta de la població, evitar esports d´alt risc i practica-los segons la seva condició física, l´edat, etc. Hem de presentar un projecte atractiu on el nen se senti plenament realitzat.

L´esport practicat pels hemofílics és considerat per alguns clínics com alguna cosa fora del que és normal, com la causa responsable de lesions i hemorràgies.

En consideració a ells, hem realitzat un estudi bibliogràfic on no hem trobat cap ressenya en relació a la negativitat de l´esport. Per altra banda hem trobat treballs com el d´Hoffmann al 1983 i el de Gandini S., Bastiani, al 1979, on es manifesta l´efecte positiu de l´esport a l´hemofília, no només a nivell de l´aparell locomotor i càrdio-respiratori, sinó també, i molt important, a nivell psicològic.

Com a conclusió , crec que l´activitat física i la motricitat integrada a través de l´esport ha de formar part de les fases educatives i terapèutiques del nen hemofílic.

En aquest sentit, l´esport no té com a finalitat "la competició", sinó un mètode orientat a desenvolupar, restaurar o mantenir les funcions que han sofert una disminució o lesió.

Una tècnica terapèutica funcional adaptada amb una metodologia especial destinada a afavorir la integració del nen hemofílic en el món del joc i de l´esport, sense sentir-se marginat, arribant a l´adolescència i a l´edat adulta sense tantes limitacions.

Així doncs, amb aquesta comunicació l´única cosa que pretenc és destruir les actituts discriminatòries que hi ha sobre l´esport i l´hemofília.

Actualitzat:

next
Hemofilia i esports, sports
up
    Fundació Privada Catalana de l'Hemofília
Inscrita en el Registre de Fundacions Privades de la Generalitat de Catalunya el 22.11.91
Classificada com a Fundació benéfica del tipus assistencial
  Via Laietana, 57 1º 1ª 08003-BARCELONA. Tel: 0034/93 301 40 44 Fax: 0034/93 412 34  67 
© Copyright Fundació Privada Catalana de l´Hemofília