La pràctica esportiva controlada no
és un factor de risc preocupant pel nen afectat d´hemofília,
ara bé, s´ha de tenir molt clar que no es tracta de fabricar
campions.
L´esport en aquests moments és un fenomen sòcio-polític
amb un elevat rol econòmic i amb una gran pressió dels
mitjans de comunicació, principalment a la població
infantil.
Tots volen competir, guanyar medalles i ser famosos,
per la qual cosa s´ha d´enfocar com un joc, practicant-lo
sense reserves ni titulars, amb una participació de
tots els nens, siguin o no hemofílics, i fomentant virtuts
humanes com el companyerisme, la generositat, etc.
És més important el desenvolupament de l´aptitut física
en general que l´entrenament especialitzat.
A l´hemofília, com tots sabem, les hemorràgies, tant
musculars com articulars, donen lloc a l´aparició de
l´atròfia, originant progressivament nous sagnats, dolor
i rigideses articulars, fins a l´aparició de l´artropatia,
amb la destrucció articular (artrosi) i, com a conseqüència,
la invalidesa.
Un programa esportiu elaborat específicament és molt
útil per a un nen afectat d´hemofília: l´enfortiment
general de la musculatura permet enderrerir l´aparició
de l´atròfia muscular i les hemartrosi repetitives.
Això respon a la hipòtesi segons la qual una articulació
amb músculs i lligaments sòlids serà molt més estable
i amb menys tendència al sagnat.
A la vida quotidiana existeixen situacions que comporten
molt més risc que la pràctica de qualsevol esport. Així
doncs, un nen amb una bona musculatura podrà evitar
els accidents diaris i a més recuperar-se més fàcilment
que un altre nen amb una musculatura més dèbil, arribant
a disminuir en molts casos l´administració de factor.
És bàsic tenir en compte els objectius que volem aconseguir
a l´hora de desenvolupar un programa esportiu que mostri
les necessitats reals de cada nen, en relació a l´estadi
i a l´evolució de la seva malaltia.
Els podríem sistematitzar
en diferents punts: 1.
L´exercici ha d´estar controlat directament per
especialistes que coneguin per un costat l´hemofília
i els seus perills i, l´esport com a tècnica de reeduació
global, però també com a mitjà que pot produir alteracions
per sobrecàrregues a l´aparell locomotor i molt més
si ja existeixen deformitats i anquilosaments.
2. S´iniciarà l´esport
d´una manera paulatina i progressiva.
3. No creiem que hi hagi limitació pel que fa a l´edat
de començar a fer esport.
4. Intentar realitzar esports que, amb l´esforç més
petit, movilitzin la major part de grups musculars i
articulacions.
5. Evitar les sobrecàrregues, deixant un temps entre
cada sessió per a la recuperació. No s´ha d´oblidar
que és més important la qualitat de l´exercici que la
quantitat.
6. No creiem que sigui necessari la prohibició en concret
d´algUn tipus d´esport. Es recomanarà, com es recomana
a la resta de la població, evitar esports d´alt risc
i practica-los segons la seva condició física, l´edat,
etc. Hem de presentar un projecte atractiu on el nen
se senti plenament realitzat.
L´esport practicat pels hemofílics és considerat per
alguns clínics com alguna cosa fora del que és normal,
com la causa responsable de lesions i hemorràgies.
En consideració a ells, hem realitzat un estudi bibliogràfic
on no hem trobat cap ressenya en relació a la negativitat
de l´esport. Per altra banda hem trobat treballs com
el d´Hoffmann al 1983 i el de Gandini S., Bastiani,
al 1979, on es manifesta l´efecte positiu de l´esport
a l´hemofília, no només a nivell de l´aparell locomotor
i càrdio-respiratori, sinó també, i molt important,
a nivell psicològic.
Com a conclusió , crec que l´activitat física i la
motricitat integrada a través de l´esport ha de formar
part de les fases educatives i terapèutiques del nen
hemofílic.
En aquest sentit, l´esport no té com a finalitat "la
competició", sinó un mètode orientat a desenvolupar,
restaurar o mantenir les funcions que han sofert una
disminució o lesió.
Una tècnica terapèutica funcional adaptada amb una metodologia
especial destinada a afavorir la integració del nen
hemofílic en el món del joc i de l´esport, sense sentir-se
marginat, arribant a l´adolescència i a l´edat adulta
sense tantes limitacions.
Així doncs, amb aquesta comunicació l´única cosa que
pretenc és destruir les actituts discriminatòries que
hi ha sobre l´esport i l´hemofília.
Actualitzat: |